IMPACTE DELS RISCOS NATURALS

 

 

El 25 de setembre de 1962, més de 800 persones van perdre la vida com a conseqüència de la crescuda sobtada dels rius Besòs i Llobregat i dels seus afluents més propers a la desembocadura, en un episodi en què es van recollir prop de 250 mm en poc més de dues hores (Llasat, 1987). Els danys van ser avaluats en el que actualment serien 16 milions d’euros. Des de les greus inundacions esdevingudes a Catalunya l’any 1962 s’han produït onze inundacions catastròfiques (1971, 1977, 1982, 1987, 1988, 1989, 1994 i 2000), algunes en el mateix any. Cal afegir-hi 24 inundacions extraordinàries i més d'ordinàries. Les inundacions catastròfiques a Catalunya, com la del 10 de juny de 2000, amb una pluja acumulada de 215 mm en tres hores, van produir 65 milions d’euros de pèrdues i cinc morts. Posteriorment tambè s'han enregistrat inundacions importants com al octubre del 2000, abril 2002, octubre 2002, agost 2003, octubre 2003 o setembre 2004.

 

 

  

La zona afectada per les inundacions de 1962 abans i després. 

 

Pel que fa a tot Espanya, entre el 1950 i el 1999, 2.200 persones van perdre la vida a conseqüència de les inundacions (de les quals 1.400 van ser a Catalunya) i els danys materials van ser d’una mitjana de 301.000.000 € per any (Dolz, 1993; Berga, 1995). El Consorcio de Compensación de Seguros (CCS)  va pagar entre 1971 i el 2002 un total de 1.574.530.945 € en concepte de danys per inundacions a Espanya, la qual cosa equival a un 78,86% del total, cosa que evidencia el paper rellevant de les inundacions per sobre de qualsevol altre risc previst pel CCS. Ja a l’arc mediterrani occidental, les inundacions del 8 de setembre de 2002 al Gard (Llenguadoc-Rosselló, França), en les quals es van recollir 687 mm en 24 hores, van donar lloc a 23 morts i pèrdues d'1,2 milions d’euros, mentre que les enregistrades a la Llombardia (Itàlia) entre el 13 i el 27 de novembre de 2002, en conjunció amb esllavissades de terreny,  van produir  danys  privats valorats en 8.182.000 € i públics en 5.430.000 €.

 

 

Pressa del riu sobre Crieulon durant les inundacions de 2002. (Font: CME)

 

 

Entre el 1987 i el 2002, del total de les cobertures pagades pel CCS a Espanya, més d’un 88% van ser per desastres naturals, amb un 85,28% en concepte d’inundació, un 1,07% per terratrèmol i un 1,90% per tempesta ciclònica atípica. Clarament es desprèn que la causa de la inundació és la que suporta més pes de la sinistralitat. Respecte als incendis forestals, que és el segon risc per ordre d’importància a l’arc mediterrani occidental, els danys només estan previstos parcialment dins la causa “incendi” i no és possible discriminar-los.

 

El principal factor de l’augment dels desastres és l’extensió del teixit urbà en zones de risc. Un altre factor perillosament important és la pèrdua de la memòria històrica (en el passat ja havien succeït desastres en la mateixa zona). Aquesta pèrdua de memòria és deguda a la mobilitat de la població, i aquesta mobilitat ha afavorit la ignorància dels ciutadans sobre els espais on viuen. Així doncs, nombroses persones no comprenen sempre el grau de risc al qual estan exposades fins al punt d’ignorar, o fins i tot d’abandonar pràctiques simples de prevenció. Cal sumar-hi l’ocupació que s’està fent del territori (amb poc coneixement dels riscos naturals, poca previsió i manca d’informació sobre les tècniques i la normativa disponible).

 

 

Zona urbanitzada afectada per un incendi forestal (Font: Gama)

 

 

Integrada dins una estratègia preventiva global, la informació s’ha convertit en una prioritat en nombrosos països. Molts organismes públics encarregats de la prevenció dels riscos es basen cada cop més en les estructures de proximitat, com ara les associacions, per tal de dur a terme les seves polítiques d’informació.

 

 

Impacte de l’aigua en un bosc de la illa de Còrsega, França (Font: Gama)

 

És en aquest marc que es desenvolupa la proposta de la web EDRINA.